Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 241

Diccionari de la llengua catalana
61. punyal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma ofensiva, de fulla curta de dos talls i punta aguda, dreta o una mica corbada, i amb empunyadura de formes diferents. [...]
62. agullada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó llarg acabat en punta metàl·lica que s'usa per a picar els animals a fi que es desplacin en una direcció determinada. [...]
63. blonda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punta teixida amb dues classes de seda, l'una de torsió fluixa i l'altra de torsió molt forta, o amb fibres químiques. [...]
64. claqué
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dansa en què s'accentua el ritme de la música picant amb el taló i la punta d'un calçat proveït de claquetes. [...]
65. rostrat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que acaba en una punta semblant al bec d'un ocell o a l'esperó d'una nau. Proveït de rostre o bec. [...]
66. bernat 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra de ferro amb la punta torçada en angle recte que, penjada per l'altre cap d'una anella clavada en el gruix de l'obertura d'una porta, en un peu dret, etc., serveix per a assegurar la fulla de la porta o qualsevol peça plegadissa, etc., introduint-ne la punta en una anella o baga que [...]
67. espigar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els cereals, treure espiga. Els blats ja espiguen. Una planta, una persona, fer la creixença. Les criatures en aquesta edat tot d'una s'espiguen. Les cols i altres hortalisses, allargar-se del caluix quan són prop de treure llavor. Fer punta, aprimar (el cap d'un objecte) formant-li l [...]
68. capat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que presenta dues diagonals que surten del mig de la vora superior de l'escut i acaben als angles de la punta. [...]
69. esmús -ussa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obtús i sense punta. Que ha perdut l'agudesa del tall. Un ganivet rovellat i esmús, que no talla. Que manifesta disgust o contrarietat. [...]
70. relló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferro de la llança. Asta de fusta amb punta de llança i amb una osca prop d'aquesta, emprada en el toreig a cavall. [...]
Pàgines  7 / 25 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>